miércoles, 11 de junio de 2008

X-TONE 2008

Aquest any vam anar per primera vegada al X-TONE, una concetració que per a mí era totalment desconeguda fins que l'Oscar ens en va informar. En Sergi i jo vem quedar convençuts, dons apalins cap a castelldans a fer bloc. Al final vam marxar un total de 8 persones,entre elles el càmara, que gràcies a ell tenin aquestes fotos tant xules. Com a experiència crec que tots hem sortit molt contens i satisfets dels blocs que hem aconseguit fer, l'ambient,el lloc on s'ha fet i de la gent maca que hi trobes.
On potser no hem sortit tant contents ha estat en l'organització, ja que no tots els blocs eren marcats, no sabies on anar a recollir el dorsal, la super final fora de horari previst i el sorteig de premis el van aplaçar fins que l'organitzador es va despertar desprès de la festa rave que es va fer, cosa totalment normal sabent la birres que es va fotra, amb la tonteria de que la maquina no anava bé. Tot i així tots van marxar amb alguna coseta a sota el braç i ben feliços cap a casa.

Enllaç fotos:
http://picasaweb.google.com/speedmare/XTONE2008/photo#s5210740700860854498

viernes, 30 de mayo de 2008

jueves, 29 de mayo de 2008

Sadernes

sadernes:proper destí

miércoles, 21 de mayo de 2008

escalada

Hola, aquest blog va dedicat a la muntanya i a l'escalada així que si us interessa el tema podeu participar tan com volgueu enviant fotografies, resssenyes, comentaris...es un espai d'oci i d'informació i l'objectiu es que el construïm entre tots, així serà més fàcil.

Per inaugurar el nou espai

La vida es sutil

La escalada está llena de sutilezas que constantemente pasamos por alto. Toma, por ejemplo, el equilibrio y el aplomo. En teoría, sabemos que éstos son elementos importantes de la técnica, pero a menudo nos olvidamos de la sutilezas. Una escena típica sería: un escalador llega, merecidamente cansado, a una chapa en una vía de escalada deportiva. Está a tres metros del seguro anterior y ansioso por chapar. Se siente tenso, agarrotado y desequilibrado. Apretando los dientes y a punto de caerse, consigue por fin chaparse; instantáneamente se relaja. Al momento encuentra un buen agarre a su alcance. El canto lano del pie en el que no confiaba, de repente le parece bastante fiable. Cambia ligeramente la posición del cuerpo y se da cuenta de que puede quedarse de pie en ese mismo sitio casi sin esfuerzo. Antes de haber chapado, tenía la sensación de agotarse y caerse en cualquier momento. Después de chapar, esta cómodo. El lugar es el mismo, pero el uso que hace de él es bastante diferente. ¿La escena te resulta familiar?

Arno Ilgner. guerreros de la roca (entrenaminto mental para escadores). editorial desnivel